El dret a la salut amenaçat aquí i arreu

Campanyes // 17.11.2011

 

El mateix dia que es produeix una vaga de metges al nostre país, una exaltcàrrec del Ministeri de Salut de Moçambic i ONG catalanes especialistes en salut ens expliquen les dinàmiques que amenacen els sistemes públics de salut a tot el món

 

Ahir dimecres 16 de novembre, Farmamundi i Medicus Mundi van organitzar una jornada sobre la cooperació sanitària a l'Àfrica, en el marc de la seva campanya Dret a la salut a l'Àfrica. La jornada va posar de manifest els interessos que es mouen darrere de la cooperació sanitària, i com les xarxes de solidaritat del Nord, de la mà dels líders més crítics dels països empobrits, intenten enfrontar-los.

L'any 1978 només dos actors tenien veu en la salut mundial, l'OMS i els Ministeris de Salut. L'any  2011 els actors s'han multiplicat i només el 20% del pressupost de l'OMS prové de quotes dels països membres de Nacions Unides, mentre la resta ho completen altres actors com la Fundació Gates, els bancs regionals de desenvolupament, les agències de cooperació estatals, el Banc Mundial, l'OMC, etc. A què respon aquesta realitat? José Luis de la Flor, investigador del Grup d'Estudis Africans de la Universitat Autònoma de Madrid-UAM ha denunciat que aquest concepte de "Salut global" promogut per l'OMS i la intervenció de múltiples actors han limitat la capacitat de decisió dels sistemes nacionals de salut, deixant el dret a la salut en mans d'interessos privats. Les indústries farmacèutiques, segons aquest investigador, han tingut molta influència en l'elecció dels últims directors generals de l'OMS (Lee Jong-Wook i Margaret Chan) i d'aquí la incapacitat per reaccionar davant les seves pressions, en la gestió de les pandèmies.

Aquesta tendència va començar amb Gro Brundtland que, de la mà del Banc Mundial, va obrir l'OMS al partenariat públic-privat, amb l'excusa de recuperar la seva credibilitat. Un exemple de la perversió d'aquestes aliances publicoprivades són els partenariats en I+D tal i com revelava Germán Velásquez, exdirector del Secretariat de Salut Pública, Innovació i Propietat Intel·lectual de l'OMS. El cost declarat d'inversió en I+D per la indústria farmacèutica és superior al real per augmentar les seves possibilitats de lucre. Així, el cost mitjà d'una nova patent és de 60 milions de dòlars, i la indústria diu que oscil·la entre 800 i 1.300 milions.

En el cas dels països empobrits, i tal i com ha explicat Gertrudes Machatine, exdirectora del Departament de Cooperació i Planificació del Ministeri de Salut de Moçambic, l'origen dels fons pot condicionar el funcionament de tot el sistema sanitari. En el cas de Moçambic el 60% de la despesa de salut la gestiona el programa PEPFAR, President's Emergency Plan For AIDS Relief, del govern nord-americà per lluitar contra la pandèmia de la SIDA, malària i tuberculosi. Hi ha, doncs, menys fons destinats a l'enfortiment del sistema nacional de salut moçambiquès que a aquest programa concret, i les agències de cooperació internacionals, els bancs regionals, les agències de Nacions Unides i més de 100 ONGD (de les 334 que hi ha al país) comparteixen la difícil tasca de coordinar-se entre elles i amb el Ministério da Saúde de Moçambique a través d'una plataforma de coordinació amb un programa pressupostari específic anomenat SWAP (Sector Wide Approach in the health in Mozambique).

Medicus Mundi, una de les ONGD catalanes amb més experiència a Moçambic ha presentat la seva experiència des del terreny. Més enllà de la d'atenció d'emergències, imatge associada quasi en exclusiva a les ONG de salut, bona part de la seva feina se centra a treballar amb una visió global i de futur dels països on actuen. Iván Zahinos, representant de Medicus Mundi a Moçambic, ha donat el seu punt de vista del sistema de coordinació SWAP i ha explicat que està massa centralitzat a Maputo, la capital, i que cal descentralitzar-lo als nivells provincial i districtal, descentralitzant també la gestió dels fons. Zahinos és partidari d'exigir a les ONGD que treballin per enfortir el sistema nacional de salut donant suport, per exemple, a la formació dels recursos humans. En aquesta línia, i donada la sòlida relació de la cooperació catalana amb Moçambic, Medicus Mundi ha recomanat a l'ACCD prioritzar algunes àrees específiques d'intervenció en salut en la futura estratègia d'actuació en aquest país, considerat prioritari per l'actual Pla director de la cooperació catalana.

A banda del treball sobre el terreny, la manera de fer front a aquesta privatització dels sistemes de salut als països empobrits és la incidència política i aquesta no pot veure's limitada a discussions tècniques. El representant del Grup d'Estudis Africans de la UAM entén que la incidència política de les ONGD no pot ser efectiva si només busca incorporar temes a l'agenda dels decisors, sense qüestionar el marc establert per les directrius de la Declaració de París i l'Agenda d'Accra que orienten el sistema d'ajuda internacional. Cal generar discurs polític i per això, de vegades, cal nodrir-se d'experiències anteriors com la conferència d'Alma Ata (1978) que en el seu moment va suposar una ruptura amb la manera d'entendre la cooperació sanitària: és més important ocupar-se de la salut, que atendre malalties. Això va suposar el reconeixement de les necessitats de la població africana i va aconseguir enfortir els estats africans a través de la institucionalització de la salut primària. Cal recuperar la visió socioeconòmica de les causes del desigual accés a la salut, i no limitar-se a atribuir la falta d'accés a una manca de recursos. S'ha de potenciar el treball amb la comissió de determinants socials de la salut de l'OMS i no tant la comissió macroeconòmica de la salut, molt manipulada pels interessos de les indústries farmacèutiques.

A la jornada, finalment, s'ha abordat un tema fonamental: els efectes de l'imaginari social sobre els països empobrits, en el mateix sistema de cooperació. Les ONG han insistit que cal combatre l'imaginari de els societats occidentals sobre la salut a Àfrica, imaginari que considera la població africana molt promiscua i incapaç de pràctiques higièniques, estereotips que s'arrosseguen des del colonialisme, i que avui justificarien la prevalença i expansió de la sida. Aquest imaginari dóna lloc a programes com el d'ABC abstinència-fidelitat-ús del preservatiu de USAid, l'agència de cooperació nord-americana, que no només reforça aquest imaginari, sinó que eludeix l'abordatge de les causes socioeconòmiques en l'extensió de la sida, o no té en compte que un terç de la població mundial no té accés als medicaments. 

Comparteix-nos al facebook Compartir al Facebook